Rol playing

   Avui l’Albert ens ha fet fer una sessió de “rol playing” que per a qui no ho sàpiga i hi estigui interessat en persa es diu “ بازی رول “ .

   La cosa ha estat divertida, repartiment de papers de forma aleatòria segons ell, creu-ho que aniràs amb auto, Informació no complerta en un principi, que quan ha estat arrodonida desprès de parlar tots una vegada, alguns dos o tres, tots teníem el paper tant assumit, que no hi havia marxa enrere, o semblava no haver-ne, tothom creia que l’objectiu del tema era aconseguir el cotxe, per aquella historieta mal entesa de si em donen el cotxe a mi serà perquè el cap em té amb més consideració que als demes, gran error del treballador que no sap que aquella època en que se’ns tenia en compte a passat a l’historia, en aquest cas al tema era una p... trampa, es pretenia que ens enfrontéssim entre nosaltres per una merda de cotxe, que realment no necessitava ningú, o quasi be ningú, per sort desprès de veure comportaments de tota mena, fins i tot el seràs “mia o de nadie”, desprès que a més d’un li hagi costat déu i ajuda dir la seva, el Jesús i jo hem vist una mica la llum i hem decidit que calia posar unes prioritats per poder accedir al cotxe, fins i tot una sola, NECESSITAR-LO i que no hi havia prou en VOLER-LO, moment en el que de forma quasi màgica han acabat els crits, les peticions, tot ha acabat tot, s’ha assignat el cotxe a qui realment (ruhealment, que diria el batlle de Barcelona) el necessitava i s’acabat el bròquil.

Ensenyances tretes:

•  La precipitació en la presa de decisions no es bona consellera.
•  Abans d’adoptar una postura inflexible convé escoltar els altres.
•  Fins que un no cedeix els altres tampoc ho fan. Això ja ho deia el pobre Joan Capri (acs) del matrimoni, que sobretot quan l’un estiri l’altre arronsi, deia i quanta raó tenia.
• Sobretot, sobretot mai li hem de fer la feina bruta al patró, perquè es comença per això del cotxe i s’acaba amb allò tant roí de "jo t’ho faig per la meitat", que ja es va sentir un dia a classe.