Imagineu-vos un país presumptament democràtic, dirigit per un idiota que ha guanyat les eleccions perquè era el menys dolent dels candidats. Be no ho feu perquè això passa a quasi tots els països. Imagineu, això sí, un president d’un país molt important que va de policia mundial perquè es un tio bel·licós a mes no poder i edemes el seu país es així, on olora petroli, or o qualsevol altra riquesa aprofita la avinentesa per intervenir en nom de deu i arreglar allò que tot sovint no solament no te solució si no que de vegades crea el problema amb la seva intervenció.
Arribats a aquest punt, es fàcil veure que la despesa d’un país que va de poli del món i que edemes busca brega a qualsevol lloc i a per qualsevol motiu ha de ser poc menys que incalculable, ha de créixer fins al punt de que poder arribi un moment en que l’estat en si, el parlament, li digui al “idiota electe” que no es pot seguir gastant tant, que per a mes inri l’ultima aventura en la que s’ha embarcat, be en la que ha embarcat al país, esta costant una fortuna i.... que el petroli i els bens requisats amb els que pensaven pagar la festa no solament no donen per a tant sinó que el tema es deficitari, una cosa similar a la que li passa ara a Mr. Obama que no te prous cales per fer front als deutes i el parlament no el deixa gastar més ni el deixa endeutar-se. Imaginem-nos doncs la situació i tingueu en compte que l’idiota ho es i molt, es creu com aquell idiota nostre que esta en poder de la veritat i com que te poders gairebé absoluts es val de la maquinaria de estat per obtenir els diners, es val d’un dels molt cossos de policia dels que te el seu país i que no es parlen entre ells per emetre centenars, poder milers de targetes d’identitat falses, passaports, carnets de conduir, historials acadèmics i militars falsos, curiosament al seu país no hi ha DNI; envia a aquestes persones inventades, que poden ser perfectament figurants a demanar crèdits hipotecaris imaginaris per comprar cases i pisos imaginaris, crèdits que son concedits per bancs que estan al joc, bancs que venen immediatament les hipoteques a tercers en forma de crèdit “subprime”, cal aclarir que al seu país no existeix l figura del notari i quan demanes un crèdit hipotecari et donen el caler en ma per anar a comprar el pis, evidentment els crèdits no es tornen, van a parar a la saca que l’idiota te per a la guerra, els bancs van acumulant impagats i tot i que estan a punt de petar son avalats per les agencies de qualificació de risc, que també estan en el negoci, mentre uns senyors es dediquen a comprar a preu ridícul coses, béns i valors que dupliquen, tripliquen i mes el seu valor en dies per no dir hores moment en que les venen una i un altra vegada, la cosa fa fent i la pilota creixent les agencies de qualificació de risc però ni s’immuten, “no hay novedad señora baronesa” diuen un i un altre cop. Mentre tant bancs europeus sense vergonya compren i revenen el “subprimes” als seus clients, a altres bancs i a qui es posi per mig.
Així doncs l’idiota fa fent vidriola per a les seves guerres, els que reben informació privilegiada segueixen fent-se d’or dia rere dia, tot va be, cap sotrac, les agencies de qualificació de risc diuen que no passa res fins i tot un dia abans de que com era evident peta tot. Un munt de bancs americans a la merda, el mercat de la vivenda de segona mà als USA al mateix lloc i els cales que falten, repartits entre comptes a les illes Caiman i la vidriola del idiota. Llavors com a defensa de l’economia Americana la Reserva Federal actua deixant en pilotes a tots aquells que tenien deute americà (es a dir mig món), de retruc d’aquesta acció l’espetec arriba a Europa i aquells banquers sense escrúpols que fins ara s’han anat fent d’or diuen que si no els ajuda l’estat hauran de tancar, que hui quines pèrdues que on vas a parar, llavors, alguns estats com Finlàndia van dir ah! No haver jugat amb foc, mentre els estats dirigits per idiotes com el nostre hi els donen tots els cales que demanen , cales que ells inverteixen en apujar-se o duplicar-se el sou o en jubilacions paradisíaques, llavors els cales que tenien que haver sigut per reflotar l’economia que ells mateixos havien cardat, no circulen amb lo que tothom queda sense crèdit cosa que atura l’economia de mig mon.
Et aquí la crisi!!!
Per dir el que diu el Pigem de que el creixement te un límit i que excedir-lo es perillós, no fa falta ser cap llumenera, cau de madur, no hi ha menjar per a tots, va anys que no hi ha menjar per a tots, el model econòmic es un fracàs, la globalització no ha fet mes que fer créixer la desigualtat, s’han equivocat i en lloc de socialitzar els guanys el que han fet es socialitzar la fam i la misèria. D’altra banda al llarg de la seva xerrada em recorda a aquell llumenera que tenim al parlament de Catalunya que no vol nuclears perquè son un perill, però tampoc vol eòliques perquè fan lleig a la muntanya ni solars perquè enlluernen als pagesos i apugen la temperatura mitja al lloc on s’instal·len, be la nevera i la calefacció de casa seva deuen ser de pedals, com la bicicleta que tant estima
Conclusió final, els diners son com la matèria ni es crea ni es destrueix ells simplement canvien de butxaca. Tornant a Finlàndia allà els responsables del cacau bancari acabaran a la presó i aquí?
Apa gent un petonet que ja us he fotut prou rotllo
