L’ensenyament de competències

Començo per el final del text original perquè un cop llegit crec que hi ha dues frases que ho resumeixen tot perfectament

L’ensenyança directa de competències és l’antítesi de l’ensenyament tradicional. La competència en una matèria determinada no es un conjunt de pinzellades inconnexes, les competències son procedimentals, per desenvolupar una competència calen coneixements i actituds. S’aprèn fent, l’experiència es viscuda i per tant apresa per a sempre, això però comporta grans dificultats dins del aula, complica i no poc la organització del aula, demana una participació per part dels alumnes molt més intensa que l’ensenyament clàssic i fa molt més notòries les diferents velocitats d’aprenentatge del alumnat

La competència es allò que ens permet donar resposta a als problemes que ens trobem al llarg de la nostra vida. Per tant ser competent serà intervenir de forma correcta i eficaç en front a les diferents situacions vivencials que anirem passant

El procés d’actuació competent

Zabala exposa els mecanismes que intervenen en una acció competent dins del quadre Nº 1 partint de la base que cal intervenir amb una resposta única i concreta que edemes resulta bastant complexa.

Personalment crec que per intervenir de forma eficaç caldrà dur a terme una sèrie de passes complexes en molt poc temps, aquesta crec que es la definició d’eficàcia per excel·lència.

Els primer passes d’un nadó tot i que son molt complexes, sobretot per a ell, no son eficaços. Els de Usain Bolt en canvi son el paradigma de l’eficàcia, cada moviment esta calculat fins a punts impensables per tal de facilitar un desplaçament àgil ràpid i eficaç aquestos en canvi semblen senzills

La competència es pot ensenyar o simplement es desenvolupa?

Essent com son una qualitat contextual, sembla difícil que puguin ser ensenyades, fora més lògic que foren desenvolupades, en front d’una situació, en un context igual cadascú reacciona segons mecanismes fins i tot de supervivència, ara be, hi ha competències que son evidentment ensenyables, els aprenentatges dels oficis es transmeten des de temps immemorials perquè son descontextualitzats i així es com l’aprenent acaba la seva etapa estudiantil preparat i és a partir d’allà, a la vida professional, on desenvolupa la competència en front a situacions inesperades o dins d’un context tan específic que només un verdader expert sap com superar.

Si ens plantegem una ensenyança de competències, estem anant a la recerca d’uns estudis que donin respostes satisfactòries i concretes a situacions reals i per tant complexes. El que si què hem de tenir molt clar, és que  per molt que ens hi posem aquestes situacions mai seran aquelles en les que l’alumne és trobarà al llarg de la seva vida

Criteris per a l’ensenyança de les competències

Els factors que ens permeten determinar les característiques de l’ensenyança competencial son els següents:

•     Que sigui significativa
•     Que la situació en que s’empri sigui complexa
•     Que sigui procedimental 
•     Que estigui constituïda per una  combinació de processos que tinguin la seva  pròpiafuncionalitat i s’aprenguin per separat

Criteris relacionats amb la significativitat

L’aprenentatge significatiu és segons David Ausubel,  l'oposat a l'aprenentatge repetitiu o mecànic. Es basa en els coneixements previs de l'alumne, amb els quals el nou aprenentatge ha de guardar una distància òptima. S'emmarca dins la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge.

Així doncs per a què es produeixi un aprenentatge significatiu calen les condicions següents:

- L'objecte d'aprenentatge ha de ser clar, lògic i relacionat amb els altres continguts dels coneixements.

- S'han de poder establir connexions entre els coneixements previs i l'objecte d'aprenentatge.

- L'alumne ha de fer l'esforç d'aprendre. El professor pot acompanyar aquest procés però no el pot substituir

- Hi ha d'haver predisposició a aprendre, a implicar-se i a esforçar-se. Els aspectes afectius i de motivació ajuden a tenir aquesta actitud favorable. 

- El nou aprenentatge s'ha de memoritzar a partir de la comprensió, no mecànicament.

Criteris relacionats amb la complexitat

Com ja hem pogut veure les respostes competencials estan formades per un conjunt de processos o fases independents que hem de conjuminar per tal de aconseguir una resposta complexa i que exigeix una actuació estratègica. Així doncs l’educació clàssica dona als alumnes respostes parcials i segmentades mentre pretén que l’alumne abordi el problema en tota la seva complexitat, quan ella no ha estat capaç de fer-ho ni de dotar al alumne d’eines per a tal propòsit.

Fora de l’educació clàssica l’ensenyança de competències ensenya a llegir, les situacions properes a la realitat des de la seva complexitat, cosa que implica que la cosa, realitat o experiència, motiu d’estudi es presenti amb el major número de variables assumibles per l’estudiant. Buscant que les unitats de formació siguin el més proper possible a la realitat.

Ensenyar competències  implica saber intervenir en situacions reals, que com a tals sempre son complexes

Criteris relacionats amb el caràcter procedimental

El savoir-faire imprescindible per dominar la successió d’habilitats que cal implicar en tota actuació competencial. Cal interpretar i entendre la situació. Cercar les actuacions separades que combinades de forma adient donen solució al problema i per últim això, combinar-les per a que donin el resultat esperat.

Es aquest procediment de procediments el que ens obliga a trobar com s’han aprendre les unitats formatives i amb quins criteris d’ordre per tal de que realment resultin formatives en front a problemes reals i contextualitzats, caldrà doncs establir una seqüència d’activitats que acompleixin amb les pautes següents:

Les activitats han de partir de situacions significatives i funcionals de forma que el procediment pugui ser après i entès, es a dir que pugui ser utilitzat en situacions reals

Cal presentar els models tal i com s’han après durant el procés d’aprenentatge es a dir seguint els passos i accions que els composen. Es més, si la complexitat del model ho requereix caldrà insistir en les diferents situacions i contextos si cal

Les activitats ensenyança - aprenentatge cal que s’ajustin al màxim a una seqüència clara amb un ordre d’activitats que segueixi un procés gradual

Les activitats seran de practica guiada i amb diferents nivells d’ajut

L’ensenyament de continguts procedimentals exigeix que l’alumnat tingui l’oportunitat  de dur a terme accions independents que els permetin demostrar la seva competència en allò que han après

Criteris relacionats amb estar constituïts per components de tipologia distinta

Un procés d’una acció competent implica el domini d’unes habilitats prèvies antes de aplicar estratègicament el esquema de actuació seleccionat. aquest esquema a d’haver estat après de forma parcial e integrada en tots els seus components. Essent els seus components diferents entre sí, han de dur a terme activitats específiques per a cadascun, sense perdre que el sentit del paquet integrat al horitzó. No oblidem que la competència ve de l’integració de coneixements.

Per als conceptes i principis, acudirem a la significativitat, per a aconseguir que entenguin el seu significat.

Com dèiem al principi S’aprèn fent, l’experiència es viscuda i per tant apresa per a sempre, això però comporta grans dificultats dins del aula, complica i no poc la organització del aula, demana una participació per part dels alumnes molt més intensa que l’ensenyament clàssic i fa molt més notòries les diferents velocitats d'aprenentatge del alumnat. L’ensenyança directa de competències és l’antítesi de l’ensenyament tradicional. La competència en una matèria determinada no es un conjunt de pinzellades inconnexes, les competències son procedimentals, per desenvolupar una competència calen coneixements i actituds.