Punset entrevista a Mark Prensky. El professor del futur te més feina de la que sembla. la antiga forma d’ensenyar es avorrida, la nova es basa en que els nens aprenguin sols.
Per començar un terme meravellós que s’introdueix durant el vídeo Natiu digital, per referir-se a aquells individus que com qui diu varen néixer amb un comandament a distancia a la ma, al que contraposa un altre terme no menys divertit Immigrant digital.
Permeteu-me que sense ànim d’ofendre a ningú divideixi aquest segon grup en dos subgrups, els Immigrants digitals que per ofici, obligació o afició tenim un domini quasi natural del tema i aquells que desinterès, desídia, incapacitat tecnològica o simplement per manca de necessitat, que també pot ser, resten als llimbs de la mes absoluta ignorància en aquests temes.
Permeteu-me que sense ànim d’ofendre a ningú divideixi aquest segon grup en dos subgrups, els Immigrants digitals que per ofici, obligació o afició tenim un domini quasi natural del tema i aquells que desinterès, desídia, incapacitat tecnològica o simplement per manca de necessitat, que també pot ser, resten als llimbs de la mes absoluta ignorància en aquests temes.
Avui en dia, els nens tenen més capacitat resolutòria que molts adults. La digitalització del seu entorn els obliga a prendre decisions amb molta presa, els jocs on s’enfronten a exercits o on han de sapiguè buscar informació per resoldre enigmes o d’altres problemes els fa pensar molt mes ràpid i amb més claredat que els seus avis i fins i tot que els seus pares, viure més de pressa implica reaccionar més de pressa, en tots els nivells de la vida, en els estudis també i si l’educació ha de girar cap a l’autoaprenentatge per interès propi i oblidar allò de encebar-los com a ànecs amb temes sense interès per a ells bo es que hi vagi.
L’evolució va condicionada a la forma de vida, de bon segur que un gran campió com Juan Manuel Fangio posat en un formula dels que avui en dia participen al mundial prendria mal, molts dels que ara tenim més de 50 anys hem conduit tant o mes de pressa de lo que ell ho feia quan corria els mundials de l’època, nosaltres som natius dels cotxes de 250 cavalls i 250 km/h de punta i ell seria un immigrant del tema avançat, però al cap i a la fi un immigrant del tema.
Un altre dia, en que tingui més temps o en que simplement vingui a col·lació us explicaré quan feliç haurien estat els meus anys de batxillerat d’haver tingut a gent com Mark Prensky entre el claustre de professors dels col·legis on vaig estudiar..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada